Escola francesa d'espiritualitat

L'Escola francesa d'espiritualitat és un concepte encunyat per l'abat Henri Bremond en la dècada del 1920 per definir el corrent francès de la Contrareforma del segle xvii.^[1]

Dins l'escola francesa d'espiritualitat, s'acostuma a col·locar en primer lloc la societat de l'Oratori de Jesús fundada per Pierre Bérulle, i el teòleg Charles de Condren (1588-1641), però també Vicenç de Paül, Jean-Jacques Olier, Jean Eudes, Louis-Marie Grignion de Montfort i, de vegades Bossuet De vegades es col·loquen, en sentit ampli, al costat de l'Escola Francesa d'Espiritualitat, certs teòlegs jansenistes com ara Jean Duvergier de Haurannee, abat de Saint-Cyran, proper a Bérulle, però alguns seguidors de Bérrulle van prendre posicions en contra del moviment jansenista.

L'Escola Francesa d'Espiritualitat té com a característica de marcar l'èmfasi en el misteri de l'Encarnació i precisar la relació del Logos (Verb encarnat) en la caritat activa, la qual cosa té l'efecte de situat al centre de les seves preocupacions la santificació del sacerdot, en ser missioner de les ànimes.

Aquest corrent fou majoritari en la formació de l'espiritualitat i devoció catòlica, des de mitjan segle xvii fins a mitjan segle xx.